Nosaltres ens coneixem des de que vam entrar a telecos, el 93. Vam començar el grup de tecnologia musical a la universitat junts, vam estar allà deu anys i després vam començar BMAT. No tenim cap trajectòria professional en el món dels negocis. L’únic bagatge que teníem era de la universitat i d’un grup de recerca, que també era molt especial, perquè vam començar cinc i vam acabar essent setanta.
Era un lideratge molt orgànic. No hi havia jerarquia, podies establir les al.liances amb qui volguessis…
La veritat és que ens agrada anar provant constantment, moure’ns ràpid, a nivell organitzatiu també i a nivell d’empresa.
Sí, equivocar-se i equivocar-se ràpid.
Sí, és el procés, provar, descobrir,… i t’has de poder equivocar.
No, no s’ha de penalitzar. L’error està ben vist i és necessari però el que demanem és que la gent s’equivoqui ràpid i que aprengui de l’error. La cultura de l’error ve associada amb un compromís d’aprenentatge i d’”accountability”, d’assumir la responsabilitat. Molta llibertat però amb responsabilitat.
“Aquí tens tota la informació de la companyia i aquí tota la del mercat. Saps el mateix que sabem nosaltres.” Transparència total d’informació. A canvi, demanem molta responsabilitat, resultats i que la gent sigui molt proactiva, apassionada amb la feina. Això és un hàndicap que arrosseguem de la universitat. A nosaltres ens va molt bé quan la gent ve motivada de casa, quan li encanta el que fa. Li encanta. El que sigui; ja pot ser fer excels com composar cançons, és igual.
Sí. I de tot el món. Joves, motivats, que els hi agrada la feina i, és més, busquen una missió, es qüestionen molt abans que nosaltres l’ètica en el treball. “El que faig té sentit? La humanitat serà millor o pitjor?”
links